domingo, 14 de abril de 2013

IAM, vuit mesos desprès

Assegut a fora amb el primer sol primaveral, de cop penso "iam" que passa pel mon?, i de sobte paro atenció, l'expressió "iam" em fa recordar que avui, sí precisament avui, fa vuit mesos que vaig patir un infart agut de miocardi, IAM tal com varen escriure els metges en els infomes, tant a urgències com al hospital de Sant Pau, on em vam fer el cateterisme i a l'hospital Josep Trueta de Girona.
Quan vaig començar a tenir els simptomes mai hagués pensat que feia un infart, al comunicar-nos-ho a urgències vam quedar ben parats. L'assistencia molt rapida i eficient, al personal del Sem i d'urgències els hi dono un 11 sobre 10. Tan bon punt em van estabilitzar i encara no habia passat una hora que ja pujava a l'helicòpter que em va dur al Barcelona on em van posar un stent a l'artèria.
De nou a casa, després de la convalescencia a l'hospital, passats 5 dies vaig començar a plantejar-me com seria el futur, i haig de dir que el veia més aviat fosc. Les primeres passejada caminava poc a poc, les distàncies curtes se'm feien llarguissimes. Recordo el dia en que vam sortir a passejar en cotxe per la zona de la parcelaria, ens vam creuar algun ciclista i fou llavors quan em van caure unes llagrimes. Pensava que no podria tornar a anar en bicicleta, vaig mirar les muntanyes de Falgars i em va passar pel cap que ja mai més hi podria tornar a pujar amb la bicicleta.
Que equivocat estava, a uit mesos vista puc dir que practicament faig el mateix que feia avans de l'infart, a excepció dels medicament que haig de pendre i les minimes revisions mèdiques. Torno a treballar normalment, i faig exercici físic tant al gimnàs com les sortides semanals amb bicicleta amb el meu company inseparable, en Pere. SÍ que vigilo no pujar de pulsacions, però puc dir molt content que he arribat al nivell que tenia abans del mai desitjat infart.

Tan sols em resta donar les gràcies a la Carme, als meus fills i  als amics i familiars que m'han ajudat a superar aquests moments dificils pels que he hagut de passar. I per altra banda a encoratjar a les persones que tenen algun problema semblant al que he patit, que amb força i lluitant de valent es pot superar. 
  
   

No hay comentarios:

Publicar un comentario